El passat 13 de febrer es va celebrar, a l’aeròdrom 318 de Canet de la Tallada, un acte institucional en motiu de la recent catalogació del camp d’aviació com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
L’acte ha pogut comptar amb la presència a Canet de Sònia Hernandez, Directora General de Patrimoni Cultural, el Sr. Josep Calatayud, director dels Serveis Territorials de Girona, la Sra. Glòria Marull, presidenta del Consell Comarcal del Baix Empordà així com les alcaldesses de La Tallada d’Empordà, Dolors Guàrdia i de Verges, Diana Canals, i Èlia Bantí del Museu de suport territorial del Baix Ter. També Ferran Codina, arqueòleg i regidor de la Tallada d’Empordà i Amandi Manuel Alonso de l’Ajuntament de la Tallada. La visita i descoberta dels elements patrimonials de l’aeròdrom ha anat a càrrec de l’historiador Aleix Guàrdia Bahí.
L’acte ha permès posar de manifest la gran feina feta per tal de preservar i conèixer les restes històriques de l’aeròdrom, com bé va poder explicar i la bona sintonía entre totes les parts implicades, en favor de la nostra història. El camí recorregut ha mostrat que és possible veure el futur de l’aeròdrom amb positivitat i disposar dels mecanismes necessaris per tal de poder-lo protegir. A tots ells els volem agrair la gran feina feta. De la mateixa manera que cal agrair haver pogut participar-hi.
El passat 9 de setembre l’aeròdrom 318 va ser un dels protagonistes del cicle de visites organitzades pel Consorci del riu Ter, el qual celebrava 25 anys i l’Ajuntament de la Tallada. La visita va ser realitzada per l’historiador Aleix Guàrdia Bahí gràcies al suport de l’Ajuntament de la Tallada per fer-ho possible i creure fermament en la importància d’aquest espai patrimonial.
La proximitat i la la relació del Ter amb l’aeròdrom van ser el pretext per parlar d’algunes de les anècdotes i situacions viscudes pels aviadors i mecànics del camp. L’activitat va ser un èxit gràcies a la motivació i l’interès del públic assistent amb ganes de descobrir tot el context històric que envolta els refugis que es van visitar. Considerem un autèntic privilegi poder formar part d’aquesta activitat que promociona la salut i el respecte per l’entorn natural. D’aquesta manera, cada vegada més públic coneix la presència d’aquest espai patrimonial i ajuda a la seva conservació i divulgació.
L’aeròdrom 318 de Canet de la Tallada ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Es tracta d’un moment determinant que portarà a protegir i divulgar la història d’aquest aeròdrom republicà del Baix Empordà.
Aquesta fita no hauria estat possible sense la col·laboració entre institucions de referència al territori del Baix Ter com el Museu de la Mediterrània i l’Ajuntament de la Tallada. Cal esmentar la tasca de recerca feta pels historiadors del Grup de Recerca dels Aeròdroms Gironins (GRAG) que el 2017 van publicar l’obra de referència Aeròdroms Republicans de Girona 1936-1939-Atac i Defensa des de la Rereguarda. Aquesta va ser l’obra de referència per comprendre de forma seriosa i objectiva la guerra aèria a Catalunya. La coordinació de David Gesalí i la participació d’autors de referència com David Garcia Algilaga, Artemi Rosell Ferrer, entre d’altres fa que sigui essencial citar-la i divulgar-la… En aquesta obra s’hi pot trobar el capítol sobre l’aeròdrom 318 escrit per Aleix Guàrdia Bahí, investigador de referència sobre aquest aeròdrom, que durant els darrers anys ha publicat noves dades documentals sobre la seva història des d’un punt de vista objectiu i científic.
També cal esmentar iniciatives com el mateix Projecte Aeròdrom 318 que ha col·laborat amb l’establiment de sinergies entre els motors del territori al·ludits. S’han fet moltes visites a l’aeròdrom coordinades el Museu de la Mediterrània i per l’Ajuntament de La Tallada i fins i tot s’ha col·laborat amb un camp de treball. A través d’aquest projecte també va ser publicada la RUTA 318, un tríptic informatiu que s’ha de relacionar amb el llibre «Aeròdroms Republicans de Girona: Atac i Defensa des de la Reraguarda i que és disponible per tota la ciutadania. També s’han començat a fer unes publicacions on es fa referència expressa a allò que es coneix sobre l’aeròdrom a partir de l’estricte estudi dels documents.
En aquest sentit, cal felicitar, aplaudir i fer divulgació de la notícia que hem vist a la premsa sobre la declaració de BCIL d’aquest aeròdrom i saber que el Projecte Aeròdrom 318 ha estat al darrere d’aquest camí. Només volem fer reflexió sobre la dificultat dels investigadors i historiadors que fan recerca per donar a conèixer la seva feina a casa nostra. Cap menció a la premsa sobre tota aquesta trajectòria…
Prop de l’entrada del municipi de Garriguella s’hi trobava una resta patrimonial de gran importància per comprendre els esdeveniments que van tenir lloc en aquesta zona al final de la Guerra Civil Espanyola 1936-1939. Aquests fets han deixat una profunda marca que encara, molts, no son capaços d’entendre per una gran manca de cultura i coneixement. L’estela del pilot Windemuth ha estat destruïda. Però molts empordanesos sí que coneixíem el valor d’aquest espai per conèixer els fets més dramàtics del nostre passat recent.
Sense cap mena de dubte, avui hem sentit que ens han atacat la nostra història i memòria, la de l’Empordà. Però és que tots ho entenem d’aquesta manera? Podem donar un ferm suport, des de les institucions, a les propostes d’estudi seriós i dignificació del patrimoni? Podem fomentar un turisme de qualitat, interessat per la història? Són les preguntes que pensem que ens hauríem de fer a partir d’ara.
Foto: Aleix G.B
Foto: David Garcia
Certament, es tractava d’un monòlit erigit per la Legió Còndor i en ella s’hi podia llegir el nom d’un pilot que hauria perdut la vida en el que es considerat el darrer combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya, el 6 de febrer de 1939. Però tothom amb dos dits de front comprèn que, això, avui en dia és una resta del passat, un patrimoni que ens ajuda a contextualitzar uns fets històrics. Certament, és un debat on hauria d’estar emplaçat aquest element, com s’hauria d’informar a un públic que sovint no té les eines per interpretar-lo correctament o si hauria d’estar en un museu. Però és evident que destruir patrimoni de forma impune i a partir de cops de martell, són símptomes de deixadesa, força bruta així com d’una ignorància que fa por. Però, més enllà d’on va començar la polèmica sobre la presència d’aquest espai històric, fet perfectament explicat per l’historiador i expert en l’aeròdrom de Garriguella Vilajuïga David Garcia Algilaga, en aquest escrit volem plantejar un debat de fonts que és el de la importància del patrimoni local en el nostre món cada vegada més polaritzat i on la cultura del fet de voler aprendre, cada vegada té menys valor.
També cal dir que poc s’ha volgut escoltar als historiadors i historiadores, els que han investigat de forma seriosa el context dels fets, per poder-lo explicar al públic de forma constructiva i treure’n un aprenentatge. Ni des de les institucions ni des del públic general. Es prefereix donar credibilitat als arguments fàcils d’entendre, a les xarxes socials, a les grans campanyes publicitàries, a les grans conferències, al periodisme «de pandereta», als «tweets» i a sortir molt a les fotografies.
Sempre ens volem emmirallar amb Europa i fer veure que hem après a cuidar la cultura o la natura, però ens quedem amb els titulars d’allò que es fa als altres llocs. No sabem o no volem anar més enllà.
A Europa, avui en dia, creixen les propostes nascudes en els municipis que tenen com a objectiu donar valor i estima al patrimoni com a part de la mateixa història. Allò que els anglesos en diuen «local heritage» que vol dir que si féssim créixer el valor del patrimoni des del mateix territori, les persones que cometen aquests atacs ho estarien fent contra la història de tots i totes i el seu relat absurd basat en la lectura fanàtica d’algú, no tindria cap mena de raó ni sentit. Perquè això ha estat un atac contra l’Empordà i la seva història. Si ens mirem Europa, també podem veure que a Normandia, amb la sobrietat, senzillesa i, perquè no, crítica, que demana un espai dedicat a la guerra, s’ha sabut conservar el cementiri dels soldats alemanys caiguts des de la Segona Guerra Mundial. És evident que alguna cosa no fem bé. I allà ningú ha destruït res a cops!
Cementiri alemany La Cambe. Normandia. Foto: Aleix GB
Si veritablement ens creiem de veritat això de cuidar la història i la memòria pel valor intrínsec que té el saber i conèixer, caldrà repensar de veritat com enfoquem la importància del patrimoni i evitem relacionar-lo amb la política. Insistim, aquest ha estat un atac contra la història de la gent de l’Empordà i així ens sentim molts empordanesos. Nosaltres sí que donem valor a la història de Josep Falcó, el pilot republicà que fins que era molt gran va tornar a Garriguella i va deixar flors en aquest espai com a senyal de tristesa i crítica d’aquells temps de guerra. Una història ben allunyada d’odis i rancors, tot al contrari.
Després de tant de temps i de veure com s’ha destruït aquest patrimoni ens preguntem, i ara què?
El passat 14 de maig a l’Espai Canet es va dur a terme la conferència Atac i defensa des de la rereguarda: La defensa de Girona durant la Guerra Civil 1936-1939. L’acte estava format en diverses conferències que pretenien explicar la importància del front mediterrani durant la contesa, així com el paper essencial de l’aviació. També es pretenia donar suport a la catalogació de l’Aeròdrom 318 de Canet de la Tallada com a bé cultural d’interès local (BCIL).
Roberto Plà
Per això es van fer exposicions sobre la faceta de la defensa passiva i la defensa de les ciutats, però també de l’activa amb el paper rellevant dels aeròdroms i els avions que hi van participar. David Garcia Algilaga va poder explicar la defensa passiva i activa i les seves diferències. Aleix Guàrdia Bahí va comentar el rol de l’aeròdrom de Canet de la Tallada des del punt de vista local, però connectat amb el context general prèviament exposat. L’acte va comptar entre els organitzadors amb l’alcaldessa de la Tallada d’Empordà Dolors Guàrdia i Èlia Bantí com a responsable del Museu de Suport Territorial del Museu de la Mediterrània, ambdós col·laboradors de l’acte.
Jordi Martínez Guillén va ser el creador de l’excel·lent cartell de l’acte i Roberto Pla Aragonés va crear una immillorable il·lustració durant les conferències.
El passat dia 18 d’agost vam participar de l’activitat «Aventura als búnkers» organitzada per l’Ajuntament de la Tallada i que consistia en un agradable recorregut de 9 km a través del patrimoni cultural i natural de Canet de la Tallada on es pot visitar el mateix aeròdrom, però també un roure centenari i un mirador d’aus situat a la vora del Ter. Un moment especial i amb interès de l’activitat són les explicacions amb les quals vam tenir el plaer de col·laborar sobre l’aeròdrom 318.
David Garcia
En aquesta jornada vam poder compartir moments i «fer poble» d’una manera que ens engresca a seguir. Només podem agrair el fet de ser convidats a participar-hi i estarem més que a punt per a la pròxima! També va ser un moment on va lluir la RUTA 318, el dossier didàctic i pedagògic creat a partir del llibre «Aeròdroms Republicans de Girona: 1936-1939: Atac i defensa des de la Rereguarda». Imatges, documents i persones de la zona creuen les seves fonts per tal d’aportar un document seriós, però amè i visual sobre els fets viscuts a les terres del pla d’Ullà l’any 1938 i 1939. Aquesta ruta se suma a les ja creades RUTA 312 I 314 sobre els camp d’aviació també empordanesos de Cabanes i Garriguella creats per David Garcia Algilaga. Podeu descarregar la vostra RUTA 318 des de la web de l’Ajuntament de la Tallada, el Museu de la Mediterrània o del Projecte Aeròdrom 318.
El passat 10 de juliol el Projecte Aeròdrom 318 va ser present al cicle «Sortides pel Baix Ter». Es tracta d’una iniciativa del Museu de la Mediterrània per tal de conèixer els tresors culturals i naturals del Baix Ter. La mirada que va més enllà del museu en si i aposta clarament pel territori i les seves potencialitats patrimonials i la força i predisposició dels ajuntaments de la zona, els autèntics valedors de la proposta, sense els quals no hauria estat possible portar a terme la proposta. En aquest sentit, l’Ajuntament de la Tallada ha estat i és a l’avantguarda d’aquest model de gestió del patrimoni tan interessant que fins i tot funciona en temps de Covid.
La visita va començar a les 10 del matí i el grup es va reunir davant l’Espai Canet, un d’aquells espais útils quan hi ha projecte, polivalents i que «fa poble». Es veia que les persones que venien ja havien sentit a parlar de la Guerra Civil i l’aviació republicana, feina feta.
Vam descobrir els diversos elements de l’aeròdrom i vam submergir-nos en aquella època i vam rebre el «feedback» molt positiu de bona part dels participants. Cada vegada ens costa menys crear aquest clima saludable d’interès, respecte pel patrimoni i la cultura i això és gràcies a tots els actors implicats.
En aquesta ocasió hem decidit explorar les restes de l’aeròdrom republicà de Tortellà (Garrotxa), un dels onze camps d’aviació des d’on l’aviació republicana va enlairar avions durant el conflicte. Aquest aeròdrom ha estat estudiat i investigat de forma seriosa i amb detall pel company del Grup de Recerca de l’Aviació a Girona Julio Clavijo Ledesma.
Foto: Aleix GB
Hem fet aquesta excursió en una època estranya, on molta gent ha descobert que tenia un gran patrimoni a tocar de casa, un patrimoni ple d’història, que connecta amb la gent de les terres de Girona. Un patrimoni no massificat, normalment empaitat per gent que estima la història i la cultura i és respectuosa allà on va, allò que diríem ara «turisme de qualitat».
Doncs mentre deixem enrere les terres empordaneses, ens endinsem cap un paisatge diferent, el de la Garrotxa, envoltats de boscos i petites muntanyes, petits poblets i esglésies romàniques d’èpoques passades aquí i allà…
Arribem al Pla de Tapioles i entrem per un camí que ja coneixíem per una sortida escolar que es va fer l’any passat on vam acompanyar en Julio a guiar un grup d’estudiants de secundària d’Olot. Recorrem un petit camí amb arbres a dreta i esquerra i pensem si som al camí correcte. Cal preguntar sempre amb respecte a la gent que trobem, doncs és la qui millor coneix el terreny. Estem de sort, doncs ens trobem als propietaris del mas on es troben les restes de l’aeròdrom 3110, començat a construir a mitjans de 1938, on hi ha un gran refugi de personal amb dues entrades, escales amb una profunditat important i també sistemes de ventilació…
Foto: Aleix GB
De fet, al costat d’aquest refugi és on es troba el mas Pla, que va ser utilitzat com a caserna de l’aeròdrom. Insistim, no hauríem pogut descobrir aquest tresor sense demanar permís, doncs, per arribar al refugi, cal passar pel mas Pla. No és per menys, aquest aeròdrom amaga una interessantíssima història relacionada amb l’espionatge i el saboteig de l’aviació republicana i els preuats avions caça Polikarpov I-16.
La descoberta del refugi després de no saber si exactament podríem aconseguir el nostre propòsit, l’amable resposta de la gent del Mas del Pla, baixar els escalons amb la llanterna, fer un viatge en el temps en època que necessitem de la cultura i el patrimoni per tirar endavant i cercar allò positiu en una època trista i apagada… Tot plegat ens anima a seguir treballant per una manera de fer, pel respecte del patrimoni de casa nostre, per tot allò que es pot trobar lluny de les rutes massificades del turisme habitual… Després de les visites escolars amb els institut d’Olot, de poder acompanyar a l’especialista del camp, en Julio, de trepitjar el refugi ens sentim una mica més «nostre» el patrimoni dels aeròdroms de la Garrotxa…
Ens adonem que poc a poc anem teixint una xarxa de complicitats que acompanya una beina fen feta de documentació, recerca i divulgació del patrimoni aeronàutic de la Guerra Civil. Les coses ben fetes requereixen el seu temps, però arriben…
Joves del camp de treball «Queda’t de pedra al Montgrí» visiten l’aeròdrom 318
El passat dimarts 21 de juliol setze joves participants del camp de treball «Queda’t de pedra al Montgrí» van visitar l’aeròdrom de Canet de la Tallada.
Aquest camp de treball gira al voltant de la pedra seca com a element de tècnica tradicional i patrimoni cultural de casa nostra. Els joves han ajudat a recuperar elements d’aquesta mena d’arquitectura que ens trasllada un altre temps, una altra època. Fins fa un parell de generacions, era habitual que moltes persones fossin capaces d’encaixar pedres per fer un mur sense argamassa i crear estructures agrícoles de diferent mena com les barraques o corrals.
Com a sortida dins del marc del camp de treball i gràcies a en Miquel Sais, es va fer una sortida a l’aeròdrom de Canet. Tot i ser un espai habilitat en el marc de la Guerra Civil Espanyola, també connecta amb la història local de forma única en parlar dels masos i camps de conreu que un dia van deixar de ser-ho per transformar-se en pistes d’aviació. Aquelles persones de la zona que van venir a treballar amb els seus carros i les seves eines eren els mateixos qui encara dominaven la tècnica de la pedra seca i tot plegat ens fa reconstruir vincles amb el nostre passat.
La sortida va anar marcada per la situació de pandèmia mundial i la necessitat de seguir el protocol sanitari per tal que els joves poguessin descobrir l’aeròdrom i els seus refugis.
Ho vam fer i es van generar sinergies de treball molt interessants de cara al futur. En aquest sentit, cal destacar, valorar i felicitar la tasca de les monitores i monitors del camp de treball per la seva seriositat, simpatia i bon fer. Segur que ens tornarem a trobar i l’aeròdrom de Canet de la Tallada seguirà participant en totes les iniciatives i projectes de qualitat per reivindicar la importància de preservar la història local.
Records de la Retirada – Xerrada a la Bisbal d’Empordà a l’Espai de la gent gran- «l’Esplai»
Aquest dissabte hem estat a La Bisbal d’Empordà a l’Espai de la gent gran- «l’Esplai». Ha estat una xerrada molt propera i emotiva on hem aconseguit compartir records d’uns anys en què la capital del Baix Empordà va ser bombardejada al final de la guerra, el 3 de febrer per l’aviació italiana. Escoltar els que encara recorden és un privilegi, un pont cap a un passat. Agraïm molt la proximitat i la rebuda de la gent que va venir i també la junta per organitzar l’acte, tornarem aviat!
Projecte aeròdrom 318 